La càries dental és la malaltia crònica més comuna en la infància. Establir uns hàbits d’higiene i alimentació és bàsic per a la seva prevenció.
La resposta és Si.
A la primera imatge observem un esquema d’una mandíbula sense atròfia òssia amb les dents ben proporcionades.
Degut a l’absència de dents a la zona posterior es produeix una pèrdua d’os. Aquesta pèrdua d’os culmina amb una atròfia òssia severa a la zona on abans existia os i dents.
Finalment a la tercera imatge observem l’atròfia òssia deguda a l’absència de dents, pot ser tant severa que assoleix estructures anatòmiques que en principi estaven ben protegides per l’os.
Conclusió:
És recomanable recol·locar les dents perdudes mitjançant implants dentals ja que obtenen bon resultat funcional i estètic.
L’implant és un cargol de titani pur que substitueix artificialment l’arrel danyada o inservible d’una dent. Un cop implantat aquest cargol, la col·locació d’una corona, majoritàriament de ceràmica, li dóna el mateix aspecte que una dent natural, de manera que el substitueix estèticament i aporta una agradable sensació de comoditat. L’implant permet reposar una dent perduda o també servir com a suport per a una pròtesi dental removible. Es tracta d’una bona solució per a aquells pacients que, per diverses raons, han perdut una dent.
En primer lloc, cal trencar el tòpic que diu que “cada fill ens costa una dent”.
No obstant això, és cert que l´embaràs genera una sèrie de canvis hormonals que poden repercutir en la salut bucal de la dona. És freqüent que durant aquest període les genives s´inflamin i sagnin fàcilment, de manera que si no es tracten adequadament, podria derivar en una malaltia de les genives, la denominada “periodontitis” o més comunament “piorrea”.
Per tot això, durant el període de gestació és més important que mai extremar la higiene bucal i visitar el dentista. La prevenció, en aquest cas, evitarà tots aquests problemes i serà molt més senzill resoldre’ls.
L’embaràs no ha de ser una excusa per retardar la solució als nostres problemes dentals. Al contrari, si no ho fem, les conseqüències poden agreujar considerablement la situació. Com més baix sigui el problema, més senzilla serà la forma de solucionar-ho.
Suposem que falta un molar inferior, el seu molar antagonista superior ja no treballa i s’atrofia, al mateix temps es mou per falta d’antagonista, perd el punt de contacte amb les seves dents veïnes, fet que provoca retenció de menjar entre elles.
A la llarga això provoca càries en aquestes peces dentàries i inflamació de les genives.
Amb els anys perdem també la peça superior.
El procés anteriorment descrit es propaga a les demés peces dentàries perdent primer la seva funció i més endavant afectant totes les dents. En perdre les peces posteriors, les anteriors treballen més del que els correspon. Es crea l’anomenat col·lapse posterior, les peces anteriors es separen i a la llarga s’hauran d’extreure.
Conclusió:
A curt termini la cavitat bucal resisteix l’absència d’alguna peça dentària, però a llarg termini provoca un deteriorament progressiu a la resta de les dents, arribant a afectar a tota la cavitat bucal. D’aquesta manera, la solució per a rehabilitar és molt més complexa que el fet inicial de reposar una sola peca dentària.
Perquè els bacteris orals fermenten els hidrats de carboni que consumim (sucres i midons essencialment) i produeixen una sèrie d’àcids que provoquen la pèrdua de l’esmalt.
Des del punt de vista dietètic és important moderar el consum d’aquests hidrats de carboni. El moment de major exposició a la càries és després de cada ingesta, per la qual cosa és imprescindible limitar la freqüència de consum dels hidrats de carboni i la millor manera d’aconseguir-ho és establint uns horaris d’alimentació.
Cal tenir en compte que els aliments frescos o que han patit mínims processos d’elaboració es consideren més segurs per prevenir la càries que els més processats (galetes, patates xips, etc.) El compliment de la Piràmide Guia Alimentària ajudarà a mantenir una dieta sana i equilibrada en la qual primaran els aliments frescos com la fruita. Prestigioses associacions com l’American Adademy of Pediatrics insisteixen que les peces de fruita són preferibles al suc 100% i que aquest, al seu torn, és preferible al suc en ampolla. El consum de begudes ensucrades s’ha de limitar i oferir només ocasionalment. Així també establirem uns bons hàbits per a la prevenció de la càries.
La piorrea és una malaltia bucal crònica causada per bacteris que ataca el lligament periodontal i l’os maxil·lar destruint progressivament la inserció de la dent en aquest os. Si no es tracta adequadament destrueix a poc a poc l’os de suport de les dents fins arribar a la pèrdua d’aquestes.
Causa de la piorrea multifactorial, intervenen predisposició genètica, factors ambientals com malalties … tabac … mala higiene oral.
S´anomena la “malaltia invisible” perquè en la majoria d´ocasions és asimptomàtica, encara que els seus símptomes poden ser inflamació de la geniva i sagnat, sensibilitat en fred i calent, d´aquí la importància d´anar a l´odontòleg a revisions periòdiques.
